miércoles, 31 de julio de 2013

Bestias bicéfalas



Sucede con algunas de las mejores cosas de la vida. Con el tiempo uno olvida los días de euforia y placeres y acaba por añorar esa rutina, la placidez cotidiana, la calma del día a día. Es importante recordarlo justo ahora, cuando acaba la tortura del parón futbolero y se agota la arena del reloj que nos separa de un instante soñado: la aparición de Messi y Neymar sobre el campo con una misma camiseta.

Esta bestia bicéfala, ya deben saberlo a estas alturas, ha venido al mundo a hacernos felices, a instalarse en nuestra memoria y, con toda probabilidad, a cubrirnos de títulos. Resulta imposible determinar la cantidad de alaridos y arte que potencialmente mecen esa zurda y esa diestra, pero a falta de recuerdos futuros, bien podemos echar la vista atrás y recordar que este juguete asesino no es el primero que disfrutamos.

Efectivamente, aunque algunos insistan en que las figuras nos desestabilizarán como si fuésemos el Eibar, conviene recordar que si algo nos ha distinguido en los últimos 30 años es nuestra capacidad de juntar a los mayores talentos del mundo. Schuster y Maradona, se cuentan locuras, a muchos aún se les ilumina la mirada, su asombro sigue fresco. Stoichkov y Romário, los dos mayores talentos de la época, esos goles, esa orgía permanente. Nos hacían sentir el pueblo más afortunado del mundo, pero por alguna razón, lo que a muchos nos quedó en la memoria fueron esos abrazos suyos.

Y no hace tanto nuestro ataque lo conformaban el mejor Ronaldinho, Eto'o y el primer Messi. Qué recuerdos. Aquello fue efímero, aunque grandioso. Más allá de sus exhibiciones, del doblete, de los goles y las barbaridades que protagonizaron, algunos aún recuerdan que a cada córner en contra, Frank les situaba sobre la medular; el camerunés en el centro, La Bestia Parda a la derecha, Ronnie a la izquierda. Era terrorismo balompédico y la cosa surtía efecto: los defensas rivales no subían al remate y cuatro o cinco de ellos se quedaban a defender, lanzándose miradas de congoja. Eran la viva imagen del pánico, sabían que se enfrentaban a una histórica fusión de talento.

La primera imagen de La Bestia Parda con La Cresta Parda se tomó el lunes y nos los mostraba como a dos obedientes escolares. Pero no se lleven a engaño: cuando ruede el balón, el mundo del fútbol se detendrá para verles y dentro de 50 años, aún se recordará que llegaron a jugar juntos. Y nosotros, que no somos el Eibar y sí la mayor catedral mundial del fútbol, podremos recordar las escenas domésticas que nos dejaron y tararear, otra vez, aquel verso:


I els turistes es fan fotos on tu i jo vam esmorzar /
Són les coses bones de passar a l'eternitat

12 comentarios:

Albert Martín Vidal dijo...

Y por cierto, les dejo algo que escribimos aquí sobre Ramallets hace cuatro años. Él nos hizo como somos.

http://lacavernaazulgrana.blogspot.com.es/2009/05/troya-2009.html

Marc dijo...

Suposo que al Gamper els veurem junts ja. Porto dies cuidant les cordes vocals per poder cridar els ohs que calgui.

Albert Martín Vidal dijo...

Al tanto!

http://elpais.com/elpais/2013/07/30/gente/1375200732_986749.html

Anónimo dijo...

Quines ganes de que comenci ja un altre cop el circ i olvidar-nos ja del Millet, el Papa a Río, la unió bancària i el 27 % d'atur!! ;)

Per cert, i sense ànims de ser polèmic. Veient i llegint el teu nivell de futbòleg, sembla mentira que no reconeguis al senyor Laudrup per molt que la filla de Cruyff ens traís. Aquell home és qui ens va fer grans. Només cal recordar quan no el vam tenir, entre d'altres llocs a Atenes. És com si a Villa Cortes recordessin Raúl i Figo i obviessin Zinedine. Ho sento Albert, omissió greu.

Kines ganes de veure a Neymar

Nuñito de la Calzada dijo...

Per a mi era més dupla Laudrup/Romário que Hristo/Romário. Hristo no necessitava simbiosi amb ningú.

I un negatiu al cavernari major per allò de "surgió efecto". Entre "surgir" i "surtir" no hi ha només una "t" de diferència. ;-)

El Gato dijo...

Grans records de duples letalas, i tant. I gran text sobre el mític Ramallets. Llegint-lo, i estirant del fil, he rellegit els posts que vas fer abans de la final de Roma, i he repassat el vídeo motivador de Guardiola. Amb tot, he arribat a una conclussió: el Benfica ens deu una Champions. Així que què millor que guanyar-la aquest any a Da Luz, no?

El Gato dijo...

Letals, duples letals, volia dir. Em temo que a segons quines hores és millor no escriure ;-)

Albert Martín Vidal dijo...

Amics tots,

En el meu llistat no parlo de mites com Rivaldo, i no esmento Xavi ni Iniesta. Ho lamento, però en aquest racó mai Laudrup passarà per sobre de cap d'aquests tios.

I sí, les canícules són molt dolentes per l'hortografia.

Albert Martín Vidal dijo...

Amigos cavernarios,

No desesperen si en los próximos días ven poco movimiento por aquí. Estaremos surcando océanos.

Rodaballo dijo...

¿es una impresión mía o todavía no se ha fichado un central?

Nuñito de la Calzada dijo...

Per a fitxar David Luiz i que amb eixa pasta el Chelsea s'enduga Mangala, que és el bo, espere que el fitxatge siga Bagnack, sincerament.

Marc dijo...

Ronnie. http://img189.imageshack.us/img189/6808/wyj.gif