miércoles, 27 de febrero de 2013

La carrera del siglo (IV): El Baile del Diablo




"Así, durante un rato, experimentaron la desagradable sensación de escuchar cómo el suelo sonaba a hueco y crujía bajo sus pies, por lo que denominaron al lugar 'El Salón de Baile del Diablo'". 


Amundsen-Scott: Duelo en la Antártida. Javier Cacho Gómez


Así es el Polo Sur. A 40 bajo cero y en un lugar inexplorado, algo cruje bajo tus pies y sabes que todo puede venirse abajo y acabar para siempre. A 40 bajo cero te acuerdas de que tu entrenador está luchando por su vida en Nueva York, de que el único central digno de tal nombre no está en forma porque ha estado ocupado con su cáncer.  A 40 bajo cero miras a ese tío que lleva el cuatro a la espalda y que te traicionó hace una década y a quien ahora debes confiárselo todo. A 40 bajo cero respetas la simple y perfecta máquina de dar muerte de un rival que empuja hacia el mismo objetivo que tú ambicionas.

Pero a 40 bajo cero uno también tiene tiempo de pensar en que el partido grande, el que decidirá de verdad esta carrera, se producirá en Champions. Que para que ese partido pueda llegar, hay que eliminar a un Milan fascinado por el mourinhismo pero sin las piezas exactas para ejecutar ese horror. Que hay detalles por pulir: aunque este Barça siempre fue un monumento inmortal, nunca ha sido un engranaje perfecto. 

Con el viento helado en la cara y ni la más remota idea de dónde está uno, es bueno saber que en tu equipo hay tíos con el carácter de Busquets o Alves. Que con sus defectos, Alba recorre la banda, que Iniesta y Pedro no paran de probarlo. Que difícilmente Xavi y Messi volverán a estar tan desaparecidos en una cita importante. Pero ante todo, con la cara llagada de frío llega una buena nueva: que al fin tienen la excusa que les ha faltado hasta hoy para jugar con los ojos inyectados en sangre. 

No sonrían. Hay 40 bajo cero y todo cruje bajo nuestros pies. Por el amor de Dios, tápense.

22 comentarios:

Albert Martín Vidal dijo...

¿Recuerdan si Trumbo jugaba de titular en el Dream Team que vino a Barcelona '92?

En eso pienso cuando me acuerdo de que este equipazo nuestro tiene estos centrales infames.

Arnau dijo...

Gran entrada.

Por cierto, no consigo, pese a las derrotas, enojarme con este equipo maravilloso. Y espero seguir así hasta que Messi e Iniesta se jubilen.

Supongo que este estado de ánimo me lo explica la pregunta de un periodista mesetario a Casillas en rueda de prensa posterior al partido: "con el 0 a 3, ¿no pensasteis con un marcador de 0 a 5?" Joder, y es que ni ganando se les va a quitar de la cabeza el 5 a 0 o el 2 a 6 de pasadas temporadas.

Albert Martín Vidal dijo...

Ni eso, ni el 14 de 19 en títulos. Escuchabas ayer la retransmisión del Plus sin ver el partido y pensabas que aquello era la final de la Champions con un equipo que le ha metido 9 o 10 goles a una banda de impostores.

Por lo demás, permitan que les recuerde esto

http://www.lacavernaazulgrana.blogspot.com.es/2013/02/la-jodida-verdad.html

y que les diga que Sex es un fraude.

Carlos Jiménez dijo...

Veig que la teva fòbia és a Puyol...per a mi és l'altre qui per un partit bo en fa 8 de dolents.
En una cosa sí que és el mateix que a Milà: si no pots marcar gol, al menys intenta que no te'n facin...i com a mínim no el regalis al minut 12 a un equip que ho necessita per viure (el Milan hagués signat el 0-0, al Madrid no li valia, en algun moment haguessin sortit d'allà sota).
Piqué només és titular pq va arribar en un moment que Milito estava lesionat i ningú més volia fitxar pel Barça i es va fer amb el lloc, i ara ja ningú gosa a seure'l...ah, i Masche és migcampista gràcies.
No sé si fitxatge o Bartra (o Fontàs, a mi els dos m'agraden), però o Piqué es creu que se'n pot anar un mes a la grada o seguirem igual...

Diego dijo...

Crec que ahir el pitjor de la defensa de llarg va ser Puyol. Piqué no porta un gran any però està millor que l'any passat, just al revés que el capità.

El que tampoc està és Xavi, ni Cesc. Jo crec que ara per ara juguem millor amb Thiago i Tello francament.

Albert Martín Vidal dijo...

No sé. Amb qualsevol central de nivell mundial (i n'hi ha molts) estaríem parlant d'un equip hipercompetitiu en partits grans de veritat.

Xavi estarà millor en dues setmanes. Em moro de ganes de rebre el Milan.

Arnau dijo...

La solució per mi ara es anímica. Si tornés Tito contra el Milan no estaria malament, la veritat. I si tornés Abidal, ni que fos a la banqueta, doncs un 5 a 0 i cap a quarts de la Champions.

Marc dijo...

Ahir Alexis era a la grada. Just saying.370.000

Diego dijo...

Os vuelvo a aconsejar a Perarnau, muy interesante.

http://www.marca.com/blogs/perarnau-221/2013/02/27/que-le-pasa-al-barca.html

carles. dijo...

Després de l'actuació de Puyol d'ahir espero li estigui permès vitatjar al metro amb la T-4, que li fagin descomptes als Verdi i li guardin lloc davant la monitora a les classes d'aquagiym.

Pel demés només esperar que el proper dissabte torni a ser dissabte de matança (gran botifarres centellenques).

Salut.

Albert Martín Vidal dijo...

Carles, una abraçada fraternal i cavernària. I això de regal:

http://ow.ly/i6yI3

gonzny dijo...

A ver...

1.- Es Febrero.

2.- Es la Copa. ¿Alguien la cambia por la Liga?

3.- Las sensaciones finales siempre son traicioneras. Hasta el 0-2 no fue para tanto ni mucho menos. El Madrid no hace nada más que defenderse (muy bien, pero nada más).

4.- Si la de Messi al principio va dentro (y podía haber ido) ya hubiéramos visto.

5.- El penalty a Pedrito de Xabi Alonso lo admite hasta Relaño. Y con 1-1 ya hubiéramos visto.

6.- En el 0-2, Di María no le gana en carrera a Puyol. De hecho no marca. Y, después, tienen la puta potra de que el rebote le cae a Ronaldo a los pies.

7.- Luego ya, descomposición casi total. Pero luchando e incluso maquillando el resultado hasta el minuto 90. Ese gol, a mi, me gusta.

8.- Undiano. Qué decir. Jordi Alba le grita en su cara a medio metro que se vaya a la mierda haciendo aspavientos y él, impasible, continúa con su ejecución fría.

¡No estamos tan mal! ¡Que no me los embauquen!

Anónimo dijo...

Pero no hem renovat al Puyol fins al 2027? Grande Rossell. Quina inactivitat, falta de projecte i dideas. Fara alguna cosa abans de marxar a part de viure de les rendes del passat? Prendra alguna decissio?

gonzny dijo...

Hobre, no seamos injustos. Alguna decisión ya ha tomado. Entre otras, ha reabierto las puertas del Camp Nou a los boixos nois.

Nuñito de la Calzada dijo...

En la línia de Diego, crec que Perarnau explica moltes coses i aquest article (recomanat per Perarnau) també. http://bretguille.blogspot.com.es/2013/02/barcelona-1-real-madrid-3.html

Coincidisc amb Gonzny que el Madrid va fer el de sempre (esperar i fer gol en dos rebutjos llargs que donen una contra i un en una treta de córner, però no sóc tan optimista en la solució. L'equip necessita una sacsejada moral, tàctica i física. I no veig qui la pot fer.

Per cert, m'indigna llegir que el Madrid va arrasar, ens va pegar una pallissa, va superar en futbol al Barça, etc. Jo continue pensant que sí, que van guanyar perquè van fer millor el seu partit, però que això és un futbol infame.

Nuñito de la Calzada dijo...

I una targeta groga per a Albert: Trumbo és un dels grans. No era espectacular, però tenia vora un 80% d'efectivitat en el tir en molts partits i sempre aportava. A un central no li demane espectacle, li demane dignitat física (Trumbo la tenia), concentració (Trumbo, també) i efectivitat (Trumbo, també). Els nostres centrals, doncs això...

Arnau dijo...

Jo també era molt de Trumbo. Els seus rebots venint desde darrera el taulell eren tota una especialitat. El nostre Kurt Rambis.

Albert Martín Vidal dijo...

Ja que he rebut aquesta doble amonestació, deixeu que us expliqui que quan tenia set o vuit anys em vaig trobar Trumbo a un McDonalds. Jo flipava, potser era el primer 'famós' que veia en ma vida, i l'estava mirant als ulls. De cop, ell em mira i em fulmina amb la mirada, llarga i sostinguda.

Anys després li llegeixo una entrevista: "La gente en España es descarada, te miran a los ojos, yo les respondo haciendo lo mismo hasta que apartan la mirada". Em vaig sentir doblement humiliat. I això era una venjança.

D'altra banda, i malgrat la meva incompresa metàfora, volia dir que és increïble que un equip tan bo tingui uns centrals tan limitats.

Marc dijo...

No estic gens d'acord amb que ens passessin per sobre. De fet, hariem pogut guanyar 4-3 i ningú hagués dit res. El xut de Messi al primer minut, la falta just abans de la mitja part, la que li treu Diego López a Tello, una contra que Messi li deixava sol a Cesc (?) i que Varane talla in extremis... Ells què més van fer? 3 xuts, 3 gols i els dos primers de dues pilotades i per culpa dels nostres maravellosos centrals.

I, espero, hi ha gent del vestidor a qui li han tocat els collons àmpliament. Amb Iniesta al capdavant. És hora que comencin a manar allà dins.

Nuñito de la Calzada dijo...

La metàfora s'entenia, però... Trumbo era Trumbo. No he pogut evitar l'amonestació.

gonzny dijo...

No jodamos.

Trumbo era Khedira pero en mormón.

Nuñito de la Calzada dijo...

Buf, lo qu'ha disho! Penitenciagite!